Els complexos amb estructures anulars s'obtenen mitjançant l'acció quelante d'un anell quelant amb dos o més lligands i els mateixos ions metàl·lics. Les claus de coordinació entre els lligands i els ions metàl·lics solen tenir dos tipus:
(1) El grup àcid del lligand es va dissociar a H i després es va combinar amb els ions metàl·lics;
Metall EDTA Chelate
(2) El lligand conté el grup neutre del parell d'electrons i el ió metàl·lic.
Una de les propietats més destacades del quelat és la seva estabilitat termodinàmica i estabilitat tèrmica. L'estabilitat dels anells quelants és similar a la dels anells aromàtics. El quelato pot ser una molècula neutra sense càrrega, o un ion complexador carregat, l'antic soluble en la solució orgànica, aquest últim soluble en aigua, que es pot utilitzar per aïllar i analitzar ions metàl·lics. El principi general de formació de quelat per ions i lligands metàl·lics és la teoria de àcids i àcids tous i durs, que és: dur i dur, suau.
El quelat dels ions metàl·lics i els lligands de múltiples dents té una major estabilitat que la dels complexos similars produïts pel lligand únic. Això és degut a que és difícil desconnectar l'agent quelante amb dues claus situades al metall. Alguns agents quelants metàl·lics obtinguts per quelación són àmpliament utilitzats, per exemple, EDTA és un agent quelat de sis dents, que es pot aplicar a l'ablació d'aigua, la conservació d'aliments, etc. la separació i anàlisi de metalls alcalins i alcalinotèrgens per èters corona de lligands anulars és particularment aplicable.
