En la història de la química, moltes invencions i descobriments es deuen a factors accidentals. Poc afegit per a tu va ordenar algunes troballes interessants:
1, indicador de Litmus
A l'estiu del segle XVII, un químic britànic, Boyle, s'apropava al seu laboratori, acaba d'entrar a la porta del laboratori, amb olors embriagadors es va adonar que s'havien obert les roses al jardí de flors i que havia volgut fer una bona ullada L'encantadora olor floral, però, havent pensat en l'experiment d'un dia, va prendre unes roses de manera ginger i les va inserir en un matràs d'aigua i va començar a experimentar amb els assistents. Desafortunadament, un assistent va esquitxar accidentalment una gran gota d'àcid clorhídric a la rosa, l'orella de Boyle es resistia a llençar les flors, va decidir utilitzar aigua per al rentat de flors. Qui sap que quan l'aigua cau sobre els pètals, salpicada de l'àcid clorhídric miraculosament envermellida, les orelles de Boyle immediatament són sensibles a la rosa d'un component en l'àcid clorhídric vermell. Després de repetits experiments, va néixer un litmus en forma d'indicador extret de roses, violetes i altres herbes. En els pròxims més de 300 anys, aquest material ha estat àmpliament utilitzat en tots els camps de la química.
2, el nou ús de l'àcid amarg
El picric (nitrofenol) és un cristall groc, un sabor amarg, soluble en aigua. 1771 ha estat capaç de fer-ho químicament. Des de 1849, s'ha utilitzat com a colorant groc per a la tintura de seda, el primer tint fabricat per l'home, i ha estat en ús segur durant més de 30 anys a la botiga de tintura. Un dia, el 1871, un nou treballador en un taller de tintura francès no va poder obrir una galleda piccadora, per la qual cosa ho va trencar amb un martell i va explotar inesperadament, i moltes persones van morir en el lloc. Va ser una tragèdia, però també va inspirar el propietari del taller. Després de repetits experiments, Picric va començar a aplicar-se en gran mesura a la fabricació de dinamita militar.
3, Bordeus
A la tardor de 1882, el Milad francès a prop de la ciutat de Bordeus va trobar a tot arreu els arbres de raïm que es veuen afectats per gèrmens, només unes quantes fileres de vinyes a banda i banda de la carretera encara són fructíferes i no malmeses. Es va sentir estrany i va consultar els jardiners que gestionaven les vinyes. Originalment, els treballadors del jardí van dispersar aigua de calç blanc i sulfat de coure blau a les vinyes a banda i banda de la carretera, deixant-los amb marques blanques i blaves a les fulles, i els transeünts que creien haver espolvorat el verí per dissipar la idea de Menjar raïms. Milad es va inspirar i, després de repetits experiments i estudis, finalment va inventar el fungicida - la solució de Bordeus, que era gairebé eficaç per a tots els patògens vegetals.
4, nitrocelulosa
El 1845, a Basilea, una ciutat al nord-oest de Suïssa, els químics Seinberg a casa i accidentalment van topar amb àcid sulfúric i àcid nítric a la taula, i va recollir precipitadament el davantal de la dona per netejar l'àcid mixt de la taula. Després de l'incident, va penjar el davantal a l'estufa, però el davantal "flotant" a terra i es va cremar, i es va cremar a l'instant per complet, el que va fer sorprendre a Seinber. Seinber va tornar al laboratori amb aquesta pregunta, repetint el "accident" que es va produir a causa de l'error. Després de molts experiments, Seinber finalment va trobar la raó. El mantell original de la tela és l'ingredient principal: la cel·lulosa, l'àcid sulfúric concentrat i el contacte líquid d'àcid nítric concentrat, la formació d'éster de nitrat de cel·lulosa, que conté nitrogen en més del 13% del conegut com "cotó de foc", contingut de nitrogen En un 10% es diu "cotó baix". El descobriment accidental va conduir al naixement d'una nitrocel·lulosa àmpliament utilitzada.
5. Òxid nitrós i anestèsics
1772 El químic britànic Plist va preparar un gas emmagatzemat en un laboratori i l'etiqueta de l'ampolla era O2. David, un jove experimentador, va prendre unes quantes mossegades del gas i, com a resultat, va riure salvajemente i va ballar al laboratori. Més tard, "Heart" Davy va descobrir la composició del gas i el va nomenar "òxid nitrós". Succeït, David acaba de treure les cavitats, el dolor insuportable i, després d'inhalar l'òxid nitrós, el dolor immediatament alleujat, es veu content, té consciència del paper de "òxid nitrós", va néixer un narcòtic.
L'efecte anestèsic del cloroform també resulta de manera accidental. El 1847, el metge britànic Simpson i els seus dos assistents, estaven experimentant amb la bretxa en el xat, un temps més tard, parlaven a poc a poc una mica menys àgils, com borratxo borratxo i després d'un temps no es pot moure. Quan es desperten, Simpson busqui la causa amb serietat, va trobar que el "cloroform" pot fer que la gent deixi anar malament, per la qual cosa va néixer un nou anestèsic. Encara que el cloroform es va veure que era perjudicial per al cos humà, ha contribuït a pal·liar el patiment del pacient durant un període considerable de temps.
6. Síntesi d'anilina violeta.
En 1856, William Perkins, un estudiant de 18 anys, va treballar com a assistent d'investigació del químic de Londres, August Wilhelm Hofmann, per sintetitzar Kinghina resistent a la malària, però ningú no coneixia l'estructura de Kinghina i el convertia en un ratolí de ratolí. Una vegada, Perkin va afegir dicromato de potassi a sulfat d'anilina, que era una substància fosca, i l'experiment va fracassar com de costum. Quan es va unir a l'alcohol per netejar el residu del matràs, hi havia una bella porpra davant d'ella, i la síntesi màgica de Pearl per anilina violeta.
Des de llavors, Perkins s'ha incorporat a la indústria manufacturera d'Aniline Violet, que desencadena innombrables innovacions tecnològiques (i una major contaminació de l'aigua). El seu negoci també va conduir a la indústria tèxtil i la cooperació d'impressió i tenyit, després que el rei li concedís el títol de jazz.
Existeixen exemples semblants. Pollard de les algues al iode, però es va trobar accidentalment el brom, l'orella de Bekele a causa de factors accidentals que van trobar la radioactivitat de la matèria; Mendeleev va utilitzar les cartes per analitzar la hipòtesi del "grup ternari" de Döbereiner sense resultats, però va descobrir inesperadament "la llei del cicle elemental", i kekule a causa del "somni" i va inventar de forma creativa l'estructura del benzè, des d'aleshores va obrir un nou món d'estructura orgànica .
